Prefaci

Les gràcies de l'esperança

Robert Lafont

Robèrt Lafont, nòstre amic, nòstre mèstre, moriguèt lo 24 de junh de 2009. Foguèt, en 1977 lo fondator de Lenga e país d'òc que lo numèro que ven li rendrà l'omenatge degut.
E per dobrir aquel numèro sus las relacions entre Catalonha, Espanha e Occitània, laissam la paraula a nòstres amics del Cercle Català de Marselha, e mai que mai Francesc Panyella, que presentan un tèxt remirable que Robèrt Lafont escriguèt en 1967, en catalan, dins la nuèch franquista, per dire sa fisança dins lo retorn de l'Alba.

De cap de les maneres podíem deixar de parlar del qui ha estat, des de sempre, un gran amic de Catalunya. D'això en sabem un bon tros la gent del Cercle Català de Marsella. En Robert Lafont l'hem tingut al nostre costat en moments molt difícils, en els quals les autoritats franceses de l'època, per tal de fer la gara-gara al régim franquista, crearen mil i una dificultats a l'acció dels catalans, clausurant el nostre estatge, assignant a residència a alguns dels seus dirigents. En Robert Lafont havia estat honorat amb la Creu de Sant Jordi, la més alta distinció de Catalunya.

Per tal de retreli homenatge, publiquem el parlament que feu el 1967, en ocasió de la tinguda a Marsella dels Jocs Florals de la Llengua Catalana. El seu missatge continua sent vàlid1.

"Senyores i senyors:

Ara que va acabant-se la cerimònia anyal dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, avui que aquella llengua no l'han honorada tan sols els propis catalans, sinó els seus amics de la ciutat de Marsella, de Provença i d'Occitània, ara mateix tinc el deure de dir-vos les gràcies.

Al meu parer, les gràcies no són res, són mundanes i potser inútils, si no hi ha entre el qui les diu i els que les reben una comunitat de pensament. Ara bé, entre nosaltres jo crec que la comunitat la sentim, i de mundana aquesta Festa no n'és.

Doncs d'això vull parlar-vos una mica, del que avui tots junts hem fet.

El que hem fet és seguir, un any més, celebrant la tradició. Però de tradicions tantes n'hi ha! Aquesta no és una tradició que pugui morir, és tradició de Renaixença. I tots sabem que les Renaixences no estan mai acabades, per que el futur no acaba mai de nàixer dins del nostre daler de viure. És veritat també que la història té els seus malastres. Avui els catalans estan esperant, estan preparant una altra Renaixença. Nosaltres, Occitans, de Marsella estant, no hem de dir-los paraules romàntiques i vanes, sinó una fraternal enhorabona.

Ens recordem de l'any 59 del segle passat, que a Barcelona es renovaven els Jocs Florals, mentre que a Avinyó se sentí també la diana: era la Mireille de Frederic Mistral. Tenim aquella fita comuna del deixondiment col.lectiu. Ens recordem del 68, quan Mistral va anar a Barcelona pels Jocs Florals, i a Barcelona, de Folgueroles venia el jove Verdaguer. Aquell any Verdaguer no va resultat premiat, l'Atlàntida va quedar encara ignota: nogensmenys Mistral podia saludar el gran poeta de Catalunya desperta.

No parlarem el llenguatge dels mites, no es creu ara als Imperis del Sol. Ara, la cultura catalana és una cultura adulta d'Europa. Li falta només el que li prohibeix la injustícia històrica. Ara, a la cultura occitana, li agrada dir que vol ser adulta, que no vol ser més provincial. Ara parlem el llenguatge dels poetes del nostre segle.

Ara el poeta no creu més als poders de la poesia per a guiar els pobles. Però el poeta no ha perdut la seva ufana. Perquè sap que ell és la veu de l'esperança dels homes. Sap que si canta la nit, el seu vers té una lluminositat d'alba. Ens parla de la mort, i tantmateix es venja de la mort. Amb el dolor fa el senyal de la grandesa. És el més inerme dels vius, però té armes per a tots. Té la paraula que, més enllà, del present, del silenci, dibuixa el gran festeig dels homes lliures i pacífics.

Avui a tot arreu del món per als pobles la vida és difícil, hi ha guerres, hi ha repressions, hi ha molta por i molta fam, ho saben els poetes.

Poetes catalans i poetes occitans, al mig dels poetes del món, celebrarem les festes de l'esperança, el futur de pau i llibertat.

Us dic les gràcies de l'esperança."

La Generalitat crea el Premi Robèrt Lafont tot i que "l'espai occitanocatalà no sigui possible"

Barcelona, 17 (Europa Press)

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va anunciar ahir, durant l'homenatge al poeta i lingüista occità Robèrt Lafont a la Generalitat, que es crearà el Premi Robèrt Lafont, dins de la categoria dels Premis Pompeu Fabra, ha informat avui la Fundació Occitanocatalana.

Tresserras ha apuntat que Aran és "una realitat pròxima, com tota Occitània", i, tot i que la idea que defensava Lafont d'un "espai occitanocatalà" no sigui possible avui dia, la història dels territoris de parla catalana és de llarga durada. Pel conseller, és un orgull que "des de Catalunya es defensi l'occità", ha assegurat.

Lafont, mort el 24 de juny de l'any passat als 86 anys, va ser homenatjat ahir a la Generalitat de Catalunya per la seva obra i la seva tasca de sociòleg, lingüista i historiador de la literatura occitana, expert en l'Edat Mitjana i figura important de la teoria política de l'occitanisme contemporani, ha informat el Govern.

Va escriure més de 100 llibres, i la seva literatura en occità marca un renaixement de la creació literària en aquesta llengua. També se'l reconeix per haver ensenyat durant anys la llengua i les literatures grega, llatina, occitana i francesa en l'ensenyament secundari i la universitat.

A l'homenatge d'ahir van assistir, a més de Tresserras, el síndic d'Aran, Francès Boya; l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, i el vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Joan Solà.

També van estar el president de la Fundació Occitanoatalana, Joan Amorós; el president de la Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d'Òc, Philippe Martel, i el president de Régions et Peuples Solidaires, Gustau Alirol.

Durant l'acte es va projectar un vídeo amb imatges de Lafont, l'escriptor Àlex Susanna va llegir poemes de l'homenatjat i va actuar el cantautor Claudi Martí.

Notícia pareguda dijòus 22-04-2010 sul sit : www.Vilaweb.cat

(1) Publicat dins lo butletin del Cercle catala de Marsella, n° 7, setembre 2009, 89, rue Jean de Bernardy - 13001 - Marseille.

Lenga e país d'òc, n°49, page 7 (05/2010)
Lenga e país d'òc - Les gràcies de l'esperança