Practicas

Lenga e patrimòni a Laurós (34)

Marie-Christine Audouy,

Mariana Bouyer.

Es coma de tot, l'ensenhament de l'occitan se desvolopa mai en terren cultivat que dins las bosigas. Per exemple dins lo Lodevés, la demanda d'ensenhament creis, e l'ofèrta es per seguir, mercé al trabalh associatiu que se i fa dempuèi longtemps e a d'iniciativas urosas coma la que nos expausa Mariana Bouyer, professora al collègi e al licèu de Lodèva, a l'escasença de las Jornadas Europencas del Patrimòni los 16, 17 e 18 de setembre de 2005, al vilatge de Laurós, dins Erau. Un exemple bèl de socializacion de la lenga.

Las jornadas europencas del patrimòni e lo tèma plan dobèrt de l'annada 2006 "Aimi mon patrimòni" permetèron de bastir un programa a l'entorn de l'occitan per far veire e afortir la plaça de la lenga dins lo patrimòni e ne balhar, amb la preséncia dels escolans occitanistas a Laurós, un imatge actual.

Lo projècte màger del Fogal Rural de Laurós es la conservacion e la transmission del patrimòni cultural e natural de tota mena.

Laurós, vilatge de 172 estajants, beneficia d'una cultura occitana fòrta e d'una consciéncia occitana anciana afortida per un fogal rural plan dinamic. La lenga occitana es encara utilizada dins mai d'una familha.

Aquí se fa un trabalh important de mesa en valor del patrimòni amb un fum d'espectacles, manifestacions, escorregudas e fèstas, amb lo collectatge de racontes de vida, de dichas, d'expressions e de provèrbis, de poësias e de fotòs que n'avèm un escapolon dins Laurós, los camins de las fonts, lo pichòt libre de Laurós que ven d'èsser publicat1.

La jornada del divendres 16 de setembre organizada pel fogal rural de Laurós recampèt mai de seissanta escolans del collègi e del licèu Josèp Valòt de Lodeva amb familha e amics.

Al programa: mòstra dels trabalhs e de las recèrcas dels escolans e del mond del vilatge; escritura en occitan de cartas postalas (especialament imprimidas per aquesta jornada); presentacion de material pedagogic per l'occitan; mapa de Laurós de la toponimia occitana; descubèrta comentada del patrimòni arquitectural, agricòla, e natural de l'encontrada.

Tot aquò se faguèt amb l'ajuda preciosa e amistosa del Cercle occitan del Lodevés.

Los objectius comuns dels Fogals Rurals e de l'Educacion Nacionala, e lo trabalh aquí entamentat en partenariat, permeton un enriquesiment mutual amb la descubèrta / restitucion als escolans e a las gents de sa cultura, dins e per sa socializacion e sa valorizacion.

Valorizacion plan afortida a miègjorn, per l'aperitiu, que los caps d'establiment, lo conselhièr general e regional, los responsables de las comissions culturalas del Lodevés èran aquí tanben per de dire tot l'interès que pòrtan al desenvolopament de l'ensenhament de la lenga occitana, per de dire tanben que l'ensenhament de l'occitan es l'afar de tot un cadun e mai que mai de l'Escòla Publica. Lo cònse del vilatge venguèt saludar los escolans e las familhas aprèp sa jornada de trabalh, mas nòstra inspectritz d'occitan e la dòna provisor del licèu, se desencusèron, elas, que capitèron pas de "faire plantièr"!

Pel Fogal Rural, aquesta jornada representa la debuta d'un partenariat amb lo collègi e lo licèu de Lodeva, (en esperant las escòlas primàrias l'an que ven), valent a dire qu'es lo primièr gra de la mesa en òbra d'un projècte perene per l'occitan.

Alavetz, lo dissabte e lo dimenge seguiguèron amb dos talhièrs d'iniciacion a la lectura en occitan, una escorreguda a la descobèrta (en occitan) del patrimòni rural, una taula de degustacion de vin e de carnsalada del terrador, una mòstra plan rica de fotòs, de terralha e d'armas romanas, de recèrcas e de tèxtes d'escolans, del collectatge de provèrbis plan sovent utilizats dins las charradissas coma per exemple : "Es mutin coma una cèba cuècha" o encara "Aquel se bolega coma una muòla mòrta!".

Provèrbis que d'unes se pòdon sarrar de la tradicion de la "beotiana" quand se carpinhan los dos vilatges vesins :

-"A Laurós, per un ase lai van dos!"

-"A Pojòls, tondon los uòus per ne vendre la borra!"

Tanlèu tornats al collègi, los escolans alestiguèron una mòstra al CDI amb cada son mot, son dessenh o sas fotòs.

La causida d'una manifestacion plan mediatizada, las JEP, participa tanben de la capitada del projècte, que foguèt anonciat pels mèdias (jornals, ràdio, desplegants dins Lodeva e los vilatges, tracts per carrièras), puèi comentat (article Midi-Libre).

L'impacte d'aquesta jornada es important tant sul plan de la quita socializacion de la lenga coma sul plan pedagogic que la disciplina es valorizada als uèlhs dels escolans e de sas familhas. La proximitat de la destinacion permet a tot un cadun de i participar tot simplament "en vesin".

A l'ora d'ara, podèm constatar un reviscol de l'interès per l'occitan dins la politica culturala locala amb de convidacions e de sollicitacions novèlas.

(1) Lauroux, Les chemins des sources, Foyer rural de Lauroux, collection "Les cahiers du Lodévois-Larzac" n° 13, janvier 2005.

Lenga e país d'òc, n°44, page 37 (01/2006)
Lenga e país d'òc - Lenga e patrimòni a Laurós (34)